Mar endins

Salpem cap al futur. La por ja no és l'àncora que ens aferra al vell port del passat. Desfem les fortes amarres: l'orgull ferit, l'esperança vana, les ocasions perdudes i la contemplació del camí viscut. Hisem les veles amb aire jove, confiats del vent, posem el rumb cap a un nou món i encetem el viatge que ens conduïrà a noves terres, inexplorades, potser perilloses, puig ens aguarden sense mostrar-nos la seva silueta fins que hi estiguem a tocar. Mirem enrera i veiem com s'allunyen els bons records, inhalem nostalgia mentres mirem cap l'horitzó i entonem una suau melodia que ens va allunyant de la costa. Ja no som aquells grumets que ens gronxàvem entre els màstils, ara salpem en la direcció que hem marcat, perseguint la nostra estrella, la que ens ha fet voler ser els capitans del propi vaixell. I arribem mar endins, allà on no som ningú i alhora ho som tot, perquè en el fons, el què ens atrau no és el final del viatge sinó la inmensitat del mar.