Adéu Pemi!
Mai t'he perseguit per un autògraf, ni per una foto ni he corregut per quedar aplastat a primera fila.... però desde el "cassette" del Vas de punt, o què? (amb carme flavià inclosa) fins avui no he pogut parar d'escoltar-te i d'admirar el vostre grup per sobre de sopes, pets i d'altres, vosaltres si que us mereixeu ser els reis del firmament. Lax'n sempre sereu la banda sonora de la meva vida. Només puc dir que gràcies.
I a partir d'avui t'admiraré també com a persona per la gran decisió que prens... Nen, surt cap al carrer, que jo també vindré... i ara veig clar el significat d'aquest temps al teu costat!
Tu has marxat però jo sé que ens veurem ben aviat!
Caram,això del Pemi veig que ho portes "ben endins" (ai!no que això és de sopa...no?).
ResponderEliminarFora conyes,és bonic això de tenir referents a qui admirar...però ja se sap,en aquesta vida tot comença i tot acaba...i si acaba bé,millor!!
Gran Pemi !!!
ResponderEliminarUka